l’últim últim

31.07.2017 Glengarrif (Irlanda)

 

Vam arribar a Irlanda a Baltimore, el dia 25. El primer deure després d’una bona dutxa era anar al pub, en vam trobar un de ben típic! Vam acompanyar una Rebel Red, cervesa vermella amb uns sandvitxos de cranc boníssims! Després vam estirar les cames una mica, que ja convenia. Es un poblet molt bufó amb un castell de l’edat mitjana i encare moltes casetes de pedra a on vivien fins fa poc els pescadors. Ara la majoria estan rehabilitades per nous propietaris, però encara guarden l’essència, així com el dret de pas public pels jardins.

2017.07.25 Baltimore (13) 2017.07.25 Baltimore (33) 2017.07.25 Baltimore (41)

 

La travessa des de Açores no va ser segons el previst. El que havia de ser vent de l’oest va ser nord-nord-oest i vam haver d’estar un dia a la capa per deixar passar una depressió. De fet el vent era perfecte per fer rumb a Galícia, i ens vam estar rumiant aquesta opció seriosament. Però finalment vam decidir seguir amb el projecte d’anar al nord i la veritat es que encara que feia molt de temps que no cenyíem, tampoc va resultar molt dur.

2017.07.25 Baltimore (54) 2017.07.26 Shirken Is (3) 2017.07.29 Crookhaven (23)

 

Ara fem una mica de turisme per la part sud-oest de l’illa. De Baltimore vam creuar a Shirken Island per que venien vents forts d’oest i després per el canal “The Sound” fins a Crookhaven. Una entrada profunda molt arrecerada, allà ens vam trobar que feien regata de làsers i l’ambient estava molt animat !

De Crookhaven vam venir a la Bartry Bay, durant la travessa per estribord anàvem gaudint de la vista del litoral, vessants plenes de rocs i moltes flors silvestres, a més d’alguns penya-segats impressionants com el Minced Head. Per babord no perdíem de vista el mític Fasnet Rock.

2017.07.29 Crookhaven (27) 2017.07.29 Crookhaven (29) 2017.07.31 Glengariff (13)

 

Tot al fons de la badia hi ha Glengarrif, un poble molt net i ple de flors per tot arreu, a més està rodejat de boscos de roures i boix grèvol. Hem fet una caminada fins a un salt d’aigua, però hem errat el camí fent una volta de cal ample i ara estem baldats!

2017.07.31 Glengariff (26) 2017.07.31 Glengariff (4) 2017.08.01 Lawrence Cove (17)

 

Demà planegem anar a la Bere Island on hi ha una marina i podrem fer aigua i pot ser deixar les escombraries, tema molt complicat aquí, doncs els contenidors són privats! Després anirem cap a Castletownbere on sembla que hi ha supermercat, un altra tema…

2017.08.02 Bere Island (17) 2017.08.04 Fasnet Rock (13) 2017.08.02 Bere Island (31)

 

08.08.2017 Dunmore East

 

Doncs si, a Lawrence Cove vam poder deixar les escombraries però el preu és de 6 euros per una bossa mitjana!!!

Va anar bé per estar a resguard dels vents forts previstos.

L’illa és molt agradable per passejar, sense gaire bosc, però moltes flors. Cada cop que sortia el sol ens animàvem a fer una caminada, invariablement arribàvem ben xops!!

2017.08.02 Bere Island (48) 2017.08.02 Bere Island (28) 2017.08.04 Casteltownshend (55)

 

A Castletownbere vam trobar mercat i supermercat, vam poder fer provisions per uns quants dies. També hi ha molts restaurants, cafès i pubs, però cap contenidor d’escombraries! Les poques papereres que es troben, tenen un forat ben petit per introduir les deixalles i un cartell ben clar que diu : prohibit dipositar deixalles domèstiques…

Fondejats com nosaltres davant del port, no més hi havia uns francesos i uns neozelandesos, aquest últims anaven per la segona volta, i també havien estat a la Patagònia, vam estar rememorant…

2017.08.04 Casteltownshend (57) 2017.08.03 Castletownbere (4) 2017.08.05 Kinsale (28)

 

Aquesta va ser la nostra recalada més al sud, a partir llavors havíem de fer rumb nord, el dia 12 hem d’estar a Dublín per recollir la Laura…

Anem endarrerits, així que comencem a fer via, de Castletownbere sortim d’hora per anar a Castletownshend, ens fem cada embolic amb els noms d’aquí!

Ens trobem fondejats davant un castell amb molt de jardí, reconvertit en hotel i restaurant, aquí també hi ha regata de vela lleugera, és una constant dels caps de setmana, l’afició és molt forta, amb el fred que fa !!!

Teníem intenció que la propera parada fos a Cork, però ens vam quedar a Kinsale, de nou gran festa nàutica, tothom a l’aigua!!

2017.08.05 Kinsale (8) 2017.08.06 Crosshaven (18) 2017.08.06 Crosshaven (28)

 

Ens hi estem al Yacht Club, molt bones instal·lacions I a prop del centre, això ja és una població més gran i també més turística. Vam anar a un pub, fish and chips, cervesa vermella i música en viu, al final el mateix propietari va sortir a cantar emocionat alguna cançó tradicional que tothom seguia…, va estar bé.

De Kinsale a Crosshaven unes poques milles, no cal anar més ràpid per què entrarà vent del nord i ens hem d’esperar igualment per passar la punta de Tusker Rock i remuntar la costa est fins a Dublín.

A Crosshaven ens estem al club de vela més antic del mon !, el Royal Cork Yacht Club, fundat al 1720! El pàrquing de bots de vela lleugera deu fer més de 500 m2, impressionant.

2017.08.06 Crosshaven (3) 2017.08.06 Crosshaven (8) 2017.08.07 Cork (16)

 

Aprofitem l’espera per anar a fer turisme a Cork. Hi anem còmodament en autobús. La sorpresa al arribar és que és “bank holiday” i moltes coses estan tancades, però encara podem visitar el Cork Butter Museum, molt interessant, i la St Fin Barre’s Cathedral construïda sobre el monestir al voltant del qual va créixer la ciutat. A la tornada, fem un “apero” en el RM 12.60, Escondida, casi els convencem per que vagin a la Patagònia :-) .

2017.08.07 Cork (37) 2017.08.07 Cork (6) 2017.08.07 Cork (9)

 

Ara ens estem al port de pesca Dunmore East, a l’altre banda la gent s’hi està a la platja…, nosaltres amb forro polar passegem fem temps fins que passi el nord. Comptem que demà al mig dia podem fer rumb a Dublín. Haurà de ser de una tirada, fent nit, sinó no arribarem a temps!

2017.08.08  Dunmore East(13) 2017.08.09 Dunmore East (12) 2017.08.09 Dunmore East (18)

 

 

14.07.2017 Angra do Heroísmo, Terceira, Açores

 

Durant les dos darreres setmanes hem recorregut unes poques illes de les Açores, Faial, Pico, Säo Jorge i Terceira, no hem passat per Flores, que tothom diu que és la més bonica, pot ser haurem de tornar!

2017.07.05 Sao Jorge (1) IMG_20170706_132605658 IMG_20170706_131141715_HDR

 

Aquestes illes d’origen volcànic tenen moltes coses en comú, les que a mi m’atrauen: són molt verdes, hi han moltes vaques i moltes hortènsies en els marges dels camins I terrenys.

Però també cada una té les seves peculiaritats, a Faial em quedo amb el istme que va aparèixer eructat tan sols 60 fa anys!! De Pico, a part del Pic que apareix i desapareix amb la boira, les vinyes protegides per parets de pedres volcàniques, de Säo Jorge els penya-segats amb les carreteretes que baixen als poblets de la costa a on gaire bé vam haver d’empènyer la moto per pujar! A Terceira l’impressionant ciutat Angra do Heroísmo fundada entre el 1.400 i el 1500, que ara és Patrimoni Mundial de la Unesco, i a on dona gust passejar pels carrers costeruts amb els balcons plens de flors i les façanes impecàblement pintades i restaurades.

Bé, una imatge val més que mil paraules…, aquí van unes quantes fotos :-)

 

2017.07.03 Pico (111) 2017.07.05 Sao Jorge (100) 2017.07.05 Sao Jorge (31)

 

2017.07.05 Sao Jorge (39) 2017.07.05 Sao Jorge (60) 2017.07.05 Sao Jorge (7)

 

2017.07.05 Sao Jorge (81) 2017.07.05 Sao Jorge (95) 2017.07.09 Terceira (29)

 

2017.07.10 Terceira  (13) 2017.07.10 Terceira  (26) 2017.07.10 Terceira  (7)

 

2017.07.11 Pujada al Monte Brasil (14) 2017.07.11 Pujada al Monte Brasil (8) 2017.07.12 Pujada a Obelisc de la Memoria (14)

 

2017.07.12 Pujada a Obelisc de la Memoria (18) 2017.07.03 Pico (163) 2017.07.03 Pico (138)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segurament ens podríem quedar encara molt temps gaudint d’aquestes i la resta d’illes però ara hem decidit posar rumb a Irlanda, així doncs hem d’aprofitar lo que queda d’estiu per fer la travessa.

Segurament podrem sortir en un parell de dies, però qui sap si algun dia tornarem…

25.06.2017 Horta , Faial


Al cap de cinc dies de navegació, quatre dels cinc vaixells que vàrem sortir plegats, ens hem retrobat al mig del oceà. L’Amigo i els dels joves francesos del Pasmoilcric i del Burlac’h. Continuaríem encara uns dies amb contacte radiofònic per VHF.

2017.05.29 Horta (1)

horta 002

horta 010

 

Pels pròxims dies esperàvem l’arribada d’un front fred actiu i la recomanació era de situar-se per sota del paral·lel 34º és a dir fent més sud i perdent part del camí fet. Passat el front semblava que teníem el camí deslliurat per anar directe a Flores. Desgraciadament un cop passat el sistema es va formar una forta depressió sobre les Açores amb vent anunciat de més de 45’. Era molt just el poder-hi arribar abans de la ventada que venia, així que vam decidir amb l’Amigo desfer una altre vegada camí i passar dos dies a la capa per deixar que escampes. Finalment vam poder fer rumb cap a Horta arribant-hi al clarejar del dia 28. Els francesos van continuar cap a Flores, suportant les ultimes hores vents de més de 40’. Potser cal ser més jove!!!

2017.06.02 Faial (14)

2017.06.02 Faial (15)

2017.06.02 Faial (22)

 

Horta de l’illa de Faial és el port en el que hi recala la gran majoria de vaixells en el seu retorn cap a Europa. Està molt ben protegit amb marina relativament refeta. El problema és que la gent hi arriba a glopades segons el temps, i que està a vessar. El personal és molt atent però no poden evitar que els velers hagin de abarloar-se en files de més de 4. Al Badoc, encara no sabem gràcies a quin deu, li han donat un lloc a la marina amb finger!!! Estem com a reis!!!

2017.06.02 Faial (34)

2017.06.02 Faial (40)

2017.06.02 Faial (57)

 

Les Açores són totes de origen volcànic, molt verdes i naturalment hi plou. Els carrers i les edificacions tenen un aire molt portuguès, façanes blanques rivetades amb pedres negres, carrers amb llambordes, boteruts. Les parets del moll estan plenes de pintures amb els noms dels vaixells que hi han passat, n’he trobat uns quants de coneguts. Tot plegat crea un ambient acollidor, més nostre. Les illes havien sigut durant molt anys bases i centres de comunicació importants. A l’antiguitat com a port, al inici de l’aviació com escala entre continents i durant molts anys centre de enllaç telegràfic.

2017.06.02 Faial (9)

2017.06.03 Faial (23)

2017.06.03 Faial (4)

 

Un cop reposats hem recorregut l’ illa. Vam fer la pujada a la Caldeira del volcà principal amb una molt bona vista sobre l’illa de Pico. Tot molt verd, amb vaques i molt ben cuidat. Les carreteres perfectes. No ens vam deixar la visita obligada al volcà de Capelinhos. Va estar amb erupció l’any 57. En el soterrani de l’antic far hi han fet un museu dels volcans. Interessant.

Per suposat vam anar per conservar les tradicions al Café d’en Peter a on des de fa molts anys es reuneixen les tripulacions. Actualment és massa turístic i explotat. Hi ha però un petit museu de Scrimshaw que és l’art de fer treballs gravats sobre dents de balena. Ho feien els mariners per entretenir-se durant les hores perdudes. Hi ha vertaderes meravelles. Després de la prohibició de la caça de balenes hi ha falta de matèria prima, és un art que s’està perdent.

IMG_20170605_140637

IMG_20170614_174541

IMG_20170615_210910

 

L’estada ha coincidit amb les festes religioses del dia del Spirito Santo ( Pentecosta) i el de Corpus. Aquí es continuen celebrant com fa anys a casa nostre. Emblanquinen les façanes I posen flors a les esglésies, fan dinars comunitaris i fan les clàssiques professons. No he pogut deixar de recordar quan era nano i anàvem el dia de Corpus a veure l’ou com balla al claustre de la catedral i a la casa del Ardiaca, i per la tarda a veure la professó al Portal del Àngel des de la Merceria Orquídia del Sr Canet.

2017.06.01 Horta, Faiual (1)

2017.06.01 Horta, Faiual (13)

horta 013

 

Hem retornat a preus normals i a poder menjar el “prato do dia” casolans als restaurants. Quina diferència amb Bermuda!

Ha sigut també hora de fer tot de petites reparacions i sobre tot enfrontar-me al misteri de la filtració d’aigua a través del pou de l’àncora. Per sort ja està solucionat!!

Tot esperant l’arribada de la Marian he deixat l’empremta del Badoc a la paret del moll.

Poc a poc els vaixells coneguts van marxant, el Loptop, l’Amigo, el Mala. Espero que aviat també ho fem nosaltres.

 

06.06.2017 Les fotos pendents de Bermudes


2017.05.09 Bermuda St Davis (21) 2017.05.09 Bermuda St Davis (11) 2017.05.06 Bermuda St george (4)

 

2017.05.06 Bermuda St george (20) 2017.05.04 Bermuda Faro (6) 2017.05.04 Bermuda Faro (22)

 

2017.05.04 Bermuda Faro (17) 2017.05.04 Bermuda Faro (15) 2017.05.04 Bermuda Dockyard (31)

 

2017.05.02 bermuda hamilton (35) 2017.05.06 Bermuda St george (5) 2017.05.02 Royal Club Hamilton(32)

 

 

 

17.05.2017 Camí de les Açores

 

Fa uns dies, que he deixat George Town de les Bermudes per anar cap a Flores de les Azores. Feia dies que hi donàvem voltes. El anticicló de les Azores està de vacances i passen una depressió darrera de l’altre. Baixada de arxius Grib’s i converses amb l’Amigo i altres vaixell per veure quin dia era el bo per marxar. Abans els navegants ho tenien mes fàcil ! (es un dir), miraven el cel i deien: Fa bon temps, i marxaven. Ara tenim tota la informació  però aquesta nomes et cobreix els primers dies de travessa, i et crea dubtes que s’ afegeixen a més al neguit que tens abans de emprendre una llarga travessa.  Quina quimera!!!

El recanvi del pilot va arribar i el vaig poder recollir gracies el suport del Ralf, propietari del restaurant Wahoo i punt de suport de la associació de navegants Trans Ocean. Va avançar els diners del pagament de la duana sense ni consultar-me. Gracies!!  Em va fer recordar en Henny?? també de la Trans Ocean, a Sant Nicolàs de les illes de Cap Verd en la seva pensió i escola de formació de joves. Hi ha bona gent pel mon!!!

El pilot després de cinc dies de navegar funciona perfectament. Gràcies al Marc pel bon diagnòstic fet.

L’illa de Bermuda està relacionada amb naufragis. Els primers habitants cap al 1600 van ser de un buc que va encallar en els esculls. L’illa n’està rodejada, escampats pel voltant amb un radi de unes 8′. La primera ciutat va ser George però des de fa molt de temps la capital és Hamilton. De fet, tota l’illa està uniformement plena de cases, totes elles molt ben pintades amb colors vius, blaus, grocs , vermelloses…. Totes amb el mateix tip de teulada, ben emblanquinada, que serveix per recollir l’aigua de la pluja. No havia vist una illa tan ben cuidada. Hamilton, més gran, conserva el mateix estil.

A part, com centre també hi ha el Dockyard, antigues drassanes i docs de càrrega dels vaixells antics. Actualment és el port dels grans creuers. També és la seu de la Copa d’Amèrica que començarà a finals de juny. Les seus dels equips estan completament tancades i nomes es pot veure algun vaixell entrenant!. Espectaculars!!!  Te n’adones de la velocitat que agafen,  quan veus les llanxes del equip que els segueixen. La baia a on la faran és molt gran i casi tancada, en un extrem està Hamilton i l’altre Dockyard. Es podran veure les regates des de molts punts, com si fos un estadi.

Quan estava a dalt del far de Gibbs Hill al centre de l’illa es podien veure navegant. Com està situat al centre de l’illa, té una vista espectacular de casi tota ella.

El far del 1846, un dels més antics del mon!!! com no… Està construït de xapes de bronze cargolades. L’illa està plena de fortificacions i canons de totes les èpoques. Ha sigut un lloc estratègic de control i logístic..

 

Actualment viuen del turisme i suposo que de quelcom  més, que no he arribat a descobrir. Els preus de tot són altíssims , o sia , que per algun costat els deuen guanyar. Casi no es veuen pobres.

 

Ara, després de un dia de llamps, trons i pluja, navegant calmosament cap a les Açores he aprofitat per fer aquesta petita crònica. Les fotos les adjuntarem quan disposi d’internet.

03.05.2017 St George ( Bermuda)

 

Fa uns dies que he arribat a lea Bermudes i més d’un mes que no hi ha cap actualització de la web. La cronista oficial se’n va anar a Barcelona i la feina queda per fer!!!

Intentaré refer la història.

De retorn a Ponce, Puerto Rico i aprofitant que disposava de cotxe, vaig fer el ple de queviures. Puerto Rico pertany als EEUU des de la guerra de Cuba a finals del SXIX però no és els EEUU, és a dir, no tenen els mateixos drets. Tenen una autonomia que els permet decidir els temes locals, la gent són ciutadans dels EEUU però…, no poden votar pel president. Hi ha tres tendències polítiques, els autonomistes, que són els que manen, els que es voldrien integrar totalment i els independentistes, molt minoritaris. Per reafirmar-se, defensen la llengua espanyola i tota la cultura hispànica enfront de la americana que els intenten imposar. És curiós, que aquesta identitat sigui la dels seus anteriors colonitzadors!! Hi ha algun moviment reivindicant la cultura indígena Taino. Hi ha una forta emigració i la crisi els ha afectat en els últims anys.

 

2017.03.30Vieques  (9) 2017.03.31Vieques(41) 2017.03.31Vieques(49)

 

Aprofitant que hi havia poc vent, vaig posar rumb cap a Vieques, que junt amb Culebra formen les dites Spanish Virgin Island. Innocent de mi, no vaig fer cap declaració de sortida, cosa que va comportar certes complicacions després. Espanya no té firmat amb els EEUU un acord de reciprocitat dels Cruissing Permit (llibertat de circulació dels vaixells dins d’un mateix país) i això comporta fer les declaracions d’entrada i sortida per cada regió amb el pagament corresponent. Viva Margallos i Co per fer malament la seva feina!!!

2017.03.31Vieques(56) 2017.04.04 Culebra (5) 2017.04.04 Culebra (8)

 

Vieques i Culebra són destins turístics dels Porto-riquenys. Hi ha petits ferrys que les uneixen amb la gran illa. Les distancies no són grans. Vaig fondejar a la costa sud en front de Esperanza, el centre mes turístic. No hi ha grans hotels, mes aviat son pensions. Amb un scooter vaig recorre l’illa. Té platges amb sorra blanca amb poca gent i alguna entrada amb manglars, que han de ser un bon refugi per a ciclons. La gent és molt agradable , ningú té pressa. Culebra encara és més petita i està a tir de pedra. Cenyint contra els alisis vaig fer el petit recorregut i ben endins de “Ensenada Honda” vaig fondejar. Tranquil·litat, encara més tranquil·litat que Vequies. La gent hi arriba amb el petit ferri per passar-hi algun dia. Al nord a platja Flamenco, segons ells i les guies, una de les platges més maques del món!!!! No sé perquè tothom te quelcom millor del món!!! Potser que ens ho fem mirar. Haig de dir que és bonica. La gent hi va i acampa. Està ben organitzat. L’illa és tan petita, que en lloc de llogar cotxes et lloguen carros de golf!!! Jo seguin el costum vaig llogar un scooter. Segons les guies hi ha corals magnífics. La veritat és que en tot el Carib no he trobat cap que poguí fer la més petita ombra als del Pacífic. La meva decepció és sempre quan recordo els que hi havia a les Toumotus amb aquella quantitat de peixos inclosos els taurons d’aleta negra. Hi vaig passar uns bons dies però en Michel i en Mael del Obione m’estaven esperant a St Thomas i cap allà hi vaig fer cap.

2017.04.04 Culebra (9) 2017.04.05 Culebta (12) 2017.04.05 Culebta (4)

 

Cenyint, tot el que sigui fer est, aquí es cenyir, vaig arribar a Charlotte Amalie , capital de St Thomas. Pertany a les illes Virgen USA. La pertinença d’aquestes illes és ben curiosa. Totes les illes del Carib han anat canviant de mans. Anglesos, francesos,holandesos, espanyols, etc… Sempre es barallaven i canviaven de bàndol. Aquestes encara va ser més banal. Els americans les van comprar per 25 milions de dollars als danesos a la època de la primera guerra mundial. Després d’abolir l’esclavitud els danesos van perdre tot l’interès. El cultiu de la canya de sucre ja no els hi era més rentable i els americans les van veure estratègiques com bases militars. Actualment son totalment turístiques. Hi arriben els grans creuers i a els antics carrers, amb les cases antigues d’origen danès, hi ha una joieria al costat de l’altre. Talment com un Roca Village, les millors marques, Rollex, Tissot etc… Red Hook a la costa est, va ser el meu destí. Vaig fer revisar la balsa de salvament per no tindre problemes amb les nostres Autoritats. Les bateries de servei, amb més de 9 anys d’utilització, començaven a carregar-se i descarregar-se massa de pressa, així que aprofitant la meva estada a port les vaig canviar. A la petita illa de St James hi vaig veure, potser, els fons del mar més bonics de la regió. No és que els corals fossin extraordinaris, però amb les roques en forma de valls profundes feien força goig.

2017.04.05 Culebta (9) 2017.04.10 St Thomas (6) 2017.04.13 St Thomas (13)

 

Hi ha un bon servei de autobús que cobreix la costa S-SE. Fan un recorregut en forma de vuit i nomes en una sola direcció. Això comporta que et donen tota la volta per acabar a arribar al costat on eres. Són grans Pick up , que a la caixa hi han posat una estructura amb els seients. Tot obert. No sé què deu passar quan plou!!!

L’illa de St John, a unes 5’ de distància és un enorme parc natural. Pertanyia casi tota a Rockefeller i aquest la va donar a condició que fos un parc. En una cala hi ha un complex hoteler de súper luxe. El que sigui parc protegit té els seus inconvenients. Tot està reglamentat i no es pot fondejar. Hi ha boies. Durant el dia , si n’hi ha de lliures, t’hi pots amarrar. A la nit, però has de pagar 26$ !!! La forma de pagament és de self service. Al mig de la cala hi ha una petita plataforma amb dos containers de plàstic petits. Hi ha sobres amb un formulari per omplir, nom del vaixell, propietari….i deixes els diners i el diposites. Mentre hi vaig ser no vaig veure cap control però vaig complir escrupolosament el tràmit. No se sap mai aquest americans!!! En arribar en una cala i intentar tirar l’àncora fora de la zona de boies, vaig ser escridassat per altres vaixells, recordant-me que era parc natural i no podia tirar el ferro…

2017.04.13 St Thomas (14) 2017.04.13 St Thomas (22) 2017.04.13 St Thomas (3)

 

Feia temps que hi donava voltes. Anar directament a les Açores o fer un petit tomb a Bermudes. Aquesta opció et permet guanyar nord, tallar el camí en dos, encara que sigui a costa de fer unes quantes milles més. Seguia el temps de feia dies, i es va presentar una bona ocasió de fer nord. Vents del est que després giraven a S SE, Es tractava de fer la cullera, primer rumb NW per anar girant cap a N NE fins a la Bermuda. Els 5 primers dies va sortir rodó, però el sisè, amb el vent reforçat va començar a fallar el pilot. Funcionava correctament però de cop i volta es parava. Tornar-lo a engegar i fins a la pròxima parada i aquestes cada vegada eren més freqüents. No vaig poder dormir en tota la nit i vaig acomodar la velocitat per arribar-hi de dia. Bermudes té un immens atol que rodeja tota l’illa i té un canal d’entrada. Hi havia força mar de fons travessat al canal i no sabia com aniria. Fins ara en tots els països passats, no havia vist un control i servei de arribada com aquí. A més de 30’ se sentia radio Bermudes controlant. Et demanen totes les dades i et donen la benvinguda. Amb un angles parlat a poc a poc i dicció molt clara. Quina diferència amb el ianquis. Al arribar al canal et fan establir una altra vegada contacte. Si no surt ningú et donen autorització per entrar. El canal és ample i tot i el mar empipador que feia, no hi va haver problema. Un cop a la badia de Sant George des de la ràdio et condueixen fins a la duana. Allà ja t’esperen per fer els papers. Tot amb una educació i somriure increïble.

2017.04.13 St Thomas (6) 2017.04.19 Dt John VI (10) 2017.04.19 Dt John VI (14)

 

Sense pilot, quin problema!!!! He contactat en Marc i després d’explicar el que passava ha diagnosticat que tinc un problema amb el motor. M’ha fet fer uns assajos que ho han confirmat. Sembla que la vida de les escombretes deu estar per les 30.000’. L’altre motor que havíem canviat es va morir amb una vida similar. Ara espero la arribada del recanvi per poder continuar.

Aquí he trobat a l’Amigo amb l’Helga i el Renne. Els havíem conegut a Madagascar. Aprofitarem per fer la travessa cap a les Açores conjuntament.

Ara aprofitaré aquesta espera per visitar l’illa.

2017.04.19 Dt John VI (25) 2017.04.19 Dt John VI (26) 2017.04.19 Dt John VI (6)

 

26.03.2017 San Juan de Puerto Rico

 

Aquest cop si vam sortir…

Deixàvem Bonaire per la costa sud-est per no perdre barlovent, una formació de flamencs roses també anaven al sud, va ser una visió espectacular dels animalots de colors rosa amb les llargues potes ben rectes endarrere!

2017.03.20 Sortida Bonaire amb flamencs 2017.03.23 Ponce 014 2017.04.23 Ponce (7)

 

Vam tenir una travessa molt tranquil·la i còmode, realment era una bona finestra! A pesar de la complicació de canvi de vols valia la pena aprofitar-la.

 

Vam arribar a Ponce al sud de Puerto Rico de nit i ens vam quedar fondejats a l’exterior del port.

L’endemà vam aconseguir lloc al Club Nàutic, gens barat però convenient doncs volíem llogar un cotxe per anar a San Juan per veure la famosa ciutat aprofitant que jo agafaria l’avió.

El club està molt bé, però lluny de la ciutat i la connexió elèctrica és de 110V, no ens serveix. Patiríem per si les bateries aguantarien el congelador, doncs el dies eren núvols per fer treballar les plaques solars. Finalment van aguantar bé…

2017.03.24 Old San Juan (92) 2017.04.23 Ponce (3) 2017.03.25 San Juan (93)

 

Ponce és una ciutat agradable, amb molts edificis colonials i una antiga base de bombers tota de fusta molt curiosa i acolorida, enganxada a la façana posterior de la catedral. No s’adiuen gaire…

En el centre passegem pels carrers, prenem un gelat en el lloc típic, i comprem alguns llibres en la llibreria, tot molt tranquil…, el bullici està en el “mall”, enorme, totes les botigues de moda, i supermercats ben assortits, però fora del centre, s’ha d’anar en cotxe, el transport públic ningú no sap com va…

2017.03.25 San Juan (95) 2017.03.24 Old San Juan (94) 2017.03.24 Old San Juan (77)

 

L’endemà vam anar cap a San Juan, molt més turístic, i molt car!! Ens passegem per el Vell San Juan envoltat per la muralla, visitem la Casa Blanca primera construcció per Juan Ponce de León cap allà al 1500, quan el Regne d’Espanya va arribar …

Són molt característics el carrer empedrats de color blau i les façanes multicolors. En el extrem nord està el castell de San Felipe, una construcció militar monumental amb increïbles vistes, dominant l’entrada a la badia per mar per impedir les invasions pirates… A l’explanada exterior els porto-riquenys gaudeixen enlairant les “chiringas” (estels), fetes de tot tipus de materials, algunes molt creatives, el vent allà no falta gaire bé mai.

Els hotels de la zona són inaccessibles a les nostres butxaques, vam optar per un acomodament a la platja, a Ocean Park, un lloc agradable ple de restaurants, i cases residencials a vora del mar, llàstima que no feia dia de platja. A les hores vam decidir anar al Mercat, que és petitet i rodejat de restaurants, bastant turístic també.

2017.04.24 San Juan (14) 2017.04.24 San Juan (33) 2017.04.24 San Juan (48)

 

Després d’aquesta visita llampec, al vespre, jo vaig agafar l’avió a Barcelona, on m’esperen dies de força paperassa, i en Francesc continua l’exploració, ben segur trobarà cares molt diferents de aquest país, però això, espero ell ens ho explicarà!

2017.04.24 San Juan (55) 2017.04.24 San Juan (63) 2017.04.24 San Juan (67)

 

 

 

19.03.2017 Kralendijk


Si encare estem a Bonaire, canvi dràstic de plans, ja no anem a Panamà, girem cua!

Cal quedar-se aquí fins que els vents afluixin i girin per prendre rumb a Puerto Rico.

Vam pensar que era una mica rotllo quedar-se en aquesta illa, petita, plana i plena de cactus i salines, que ja havíem recorregut en moto. Primera impressió, ja ho hem vist tot! Que farem dues setmanes més aquí?

D’entrada vam anar a explorar altres zones de corals, i vam trobar que hi havien molts més peixos, de pas fem recorregut costaner, veiem esplèndids xalets que no havíem vist, una platja amb molta sorra, i juguem a fer unes quantes bordades…

2017.03.13 centre Kralendijk (2) 2017.03.14 Volta amb bici 013 2017.03.16 Comprem peix frec (1)

 

Ens vam decidir a desempolsar les bicicletes i baixar-les a terra, les deixem ben lligades a una palmera amb dos cadenots, i confiem que com estan mig rovellades no seran atractives per cap lladregot…

Ohh! anar en bici et canvia la vida! Anar al super o a fer la bogada ja no és una excursió desagradable, carregats i a ple sol. I fins i tot ens podem arribar a la peixateria que està a les afores de la ciutat.

2017.03.16 Passejada fins la marina resort  (3) 2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (10) 2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (14)

 

També fem excursions de veritat! Vam anar fins a la costa est, per fer uns camins rurals, amb la mala sort que vam punxar una roda! No es estrany entre tan cactus i les acàcies espinoses… Per sort una noia que anava a ciutat i ens va portar en el cotxe. Casualitat havia estat de vacances a Barcelona…

També hem circulat per la costa oest cap el nord, hi han uns petits penya-segats molt bonics, els colors de la pedra, els corals, i la sorra donen una gama de verds i turqueses a l’aigua molt especials.

Després vam anar hi amb el Badoc per bussejar i van veure molts corals, peixos i fins i tot una raia-manta. També uns nois que pescaven just amb un fil i un ham, deu n’hi do la feina que van fer en poca estona!

 

Reflexionem i ens adonem, que anant més a poc a poc, aprenem més coses. Molts detalls que s’ens havien passat desapercebuts, els veiem ara, i ho estem gaudint! L’illa és un lloc relaxat i tranquil, ritme caribeny…, però intuïm un cert malestar entre el nadius, algun comentari sobre el tema de la llengua (papiament) i algunes pancartes relatives a les eleccions, no deixen dubte.

2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (24) 2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (25) 2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (31)

 

A partir de que va marxar el Mala, estem una mica sols, aquí no és com al Pacific, els velers no es parlar gaire…, no més vam petar la xarrada amb uns catalans de Perpinyà que ens van passar a veure i ja marxaven l’endemà.

 

Abans del previst s’ha obert una finestra de bon vent, i ara si, demà sortim, ja hem fet els papers de sortida, posem rumb a Ponce al sud de Puerto Rico, tres dies de navegació, cenyint…

2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (35) 2017.03.18 Esnorquel a boia 19 (9) 2017.03.18 Pancarta (2)

 

 

 

10.03.2017 Kralendijk ( Bonaire)

 

Vaig arribar, diumenge 19 a la tarda, a l’aeroport de Fort de France a Martinica, un viatge incòmode per el poc espai que hi havia entre seients, però pel demés bé. El Francesc encara no hi era, i jo m’esperava amb una senyora sueca que també esperava al seu marit, des de fa quatre anys fan els hiverns al Carib en un catamarà. Cap de les dues teníem idea on estaven amarrats així que no més podíem fer que esperar…, ella em deia, no et preocupis això és el ritme caribeny…, finalment van arribar tots dos a l’hora però per diferents camins…

2017.02.20 De Fort de France a Le Marin (16) 2017.02.20 De Fort de France a Le Marin (3) 2017.02.22 Le Marine (10)

 

Un cop al Badoc, al desfer la motxilla, ens vam adonar que la peça de recanvi que portava per l’enrotllador no era la correcta, grrrr !! això ens va fer canviar completament els plans, havíem de tornar a Le Marin per mirar d’arreglar la peça espatllada. De totes maneres a mi això em va anar molt bé per que vaig poder estar més estona amb Anna Maria i l’Ernst del Galatea i el Michel i el Maël de l’Obione. A partir d’ara seguim camins diferents i el nostres velers difícilment es tornaran a trobar, però confiem que nosaltres, ja sigui a Munic, a Eivissa, o a Barcelona ens tornarem a veure.

A Le Marin vam tenir una sort increïble, quan vam anar a mirar qui ens podia ajudar a arreglar la peça de l’enrotllador, va resultar que en tenien una de segona mà que ens servia, en perfecte estat i molt bé de preu, en Francesc ja va respirar tranquil…

Vam destinar el dia següent a omplir el congelador, la nevera i alguns tambutxos amb menjar per estar tranquils la resta del viatge i més… A Martinica el menjar és car, però es troba de tot, i no sabíem ben bé on pararíem en el camí a Panamà.

2017.02.27Crasqui (14) 2017.02.27Crasqui (17) 2017.02.27Crasqui (6)

 

Després d’acomiadar-nos dels nostres amics vam sortir camí de Los Roques, Veneçuela. Vam tenir una travessa còmode i tranquil·la, en tres dies exactes fondejàvem a Crasqui. Era diumenge i no ens podíem creure la quantitat de vaixells que hi havien fondejats, principalment llanxes a motor. El bullici era increïble, la platja plena de carpes i sombrilles, dinguis amunt i avall, nens i criatures en flotadors, música a tope… Després vam saber que per carnaval a Veneçuela fan un pont llarg i ve molta gent de La Guaira. Érem els únics estrangers. Al cap d’un parell de dies ens vam moure a Sarqui, una illa més petita amb sorra igualment blanca i aigües netes i clares, a les pedres vam veure molts peixos però els corals estan tots morts, també hi vam trobar tortugues enormes. Aquí l’ambient era molt més tranquil, únicament hi havia dos velers del país, molt interessats en la nostra experiència doncs un d’ells al menys té intencions de perdre’s, l’Itziar i el Fernando esperem retrobar-los navegant amb el Pochonga per algun racó, el món és petit…

2017.02.28 Sarqui (14) 2017.02.28 Sarqui (7) 2017.03.06 Kralendijk (2)

 

En el següent fondeig, un raconet entre manglars vam quedar al·lucinats pels colors de l’aigua, la gama de turqueses és espectacular!

Després de dos parades més a a Los Roques i Las Aves d’aigües igualment extraordinàries, però que no vam gaudir gaire per què el vent era molt fort, vam enfilar cap a Bonaire.

Bonaire, municipi dels Països Baixos té tot els seu espai marítim protegit, no es pot tirar l’àncora i cal llogar les boies que el parc posa a disposició i pagar la taxa anual per fer submarinisme o busseig.

Ens estem davant de la capital Kralendijk, que és tota bufoneta, molt neta i acolorida, amb molt restaurants i botigues de regals.

2017.03.06 Kralendijk (21) 2017.03.06 Kralendijk (7) 2017.03.07 Kralendijk (7)

 

Just darrera nostre van arribar 2 megacreuers, estàvem espantats, però entre els papers, la bugada, i la compra, casi no els havíem vist i ja havien marxat!! uff quina sort! vam pensar…, Jja, això pensàvem…, però no! cada dia n’arriben un parell, al matí ben d’hora i marxen al vespre! Cada setmana 4 o 5 dies de 7 al menys…, Sembla que el divendres no n’ha cap de previst…, ens han dit…

Per fer una volta per l’illa, vam llogar un scotter, vam recórrer d’est a oest i de nord a sud. Com que és força plana, excepte al nord, els alisis passen de banda. La vegetació d’arbres baixets tipus acàcies, amb grans extensions on no més hi han cactus, que per cert els fan servir per fer les tanques dels terrenys. En els llacs salats tan del nord com del sud vam veure els flamencs roses. La part del sud està dedicada a les salines. El que més ens va impressionar va ser com petaven les onades a les platges de la costa est.

 

A la tornada ens vam refrescar a la platja, en un intent de veure corals vam sortir amb ulleres i peus d’ànec, però va ser un fracas de busseig! no vam veure gran cosa i vam sortir mig ferits!

Un dia al tornar de passeig, vam tenir una sorpresa, el Mala, a la boia del costat! La Vesna i l’Anton han vingut de Guadalupe, passant per Martinica. L’últim cop que els vam veure va ser a Cape Town. No teníem ni idea de que anaven cap l’oest, però de fet estan com nosaltres, no tenen gaire clar el plans pel futur…, ens parlen de les possibilitats de Amèrica Central, haurem d’estudiar-ho…

2017.03.08 Bonaire (2) 2017.03.08 Bonaire 009 2017.03.08 Bonaire 042

 

Ahir vam tenir una visita especial, un noi dels que controla les boies. Al veure’l que s’acostava ja anàvem a buscar el rebut del pagament, però no venia per això…, va començar parlant del barça, que si havia guanyat i tal, i d’aquí, a com ell havia esbrinat que el català és una llengua diferent del castellà, i d’aquí a que coneixia l’estelada, el referèndum i molt més, i per fi va acabar desfogant-se…, ens va explicar amb pena que el idioma de les illes, el papiament s’estava perdent, com havien perdut la bandera i el himne, i com els “immigrants” holandesos s’estan quedant amb tot, comprant grans terrenys i fent gran xalets mentre que els locals no poden aconseguir ni un petit tros, i com cada vegada són més minoritaris per que són invadits pels de fora…, trist i difícil…

 

Avui, hem anat a bussejar a Petit Bonaire, certament allà els corals valen la pena, la llàstima és que no queda protegit del vent i és força incòmode, demà tenim intenció de provar un altre lloc, davant de les salines, és una mica lluny però ens han dit que allà també són bonics i estarem més protegits.

 

Demà passat, si no canvia la previsió ens traslladarem a Curaçao…, un passet més cap a Panamà, de moment aquest el pla.

2017.03.08 Bonaire 044 2017.03.08 Bonaire 052 2017.03.08 Bonaire 066

 

 

10.02.2017 Arribada a Peake, Trinidad

 

Passat Reis, era l’hora que tornes a retrobar el Badoc, posar lo a punt per les noves singladures. Havien passat casi tres mesos des de que el vaig deixar aparcat a Peake Marine. Tres mesos plens d’alegries i tristeses. Festes amb la família i amics. Quina delícia la trobada a Sa Tuna! Que gran es fan els nens. Ep! nosaltres no. Viatge a veure la sortida del Dídac a la Vende Globe amb en Robert, David i Guille. Tristeses, per la gent que ens ha deixat. Ens costarà omplir els buits, sobre tot tu, Agustí. Massa jove.

El vol cap a Trinidad va ser llarg, amb moltes escales, incloent la ultima al aeroport de Granada, a on hi vaig passar la nit, dormint en un banc, com un verdader ” clochard “.

El Badoc estava prou bé, no hi havia masses fongs a causa de la humiditat. Peake estava molt buida, no més hi quedaven els ressaguers i vaixells que no sé si mai més tornaran a navegar d’abandonats que estan. Retrobament amb en Michel i Maël del Obione que ja hi eren de feia una setmana. El objectiu era posar en solfa el Badoc el més ràpid possible.

Abans d’anar a Barcelona ja havia fet algunes feines, pelar lo, canvi de coixinets del aerogenerador i també gràcies a en Marc i el canvi de una placa electrònica de la pantalla de navegació, tornava a funcionar el radar. Així em quedaven dues feines, el canvi del coixinet inferior del timó i pintar lo amb l’antifouling. Però….tres mesos sense funcionar es revelen les coses. El enrotllador del genova li costava molt de girar, la pantalla no li donava la gana de llegir la carta del Carib que abans ho feia perfectament i per acabar ho d’adobar em cau un reste de got de cervesa sobre el PC. Be, que creixien el nans del circ!!!

Anem a pams.

El sistema de coixinet inferior ( Jp3 francès) del timó tenia joc entre la part exterior esfèrica del coixinet i el seu suport de alumini laminat al casc. El volia canviar per un Jefa, danès, que el suport era un tub de material laminat i que crec que això farà evitar tots els problemes de corrosió entre el alumini i el eix del timó de inox. El recanvi el duia de Barcelona. La feina era delicada, foradar casc, centrat, laminar, reforçar. Tenia molts dubtes, però quan veus que el cap del taller, en Paul ( blanc), es posa al davant dels seus ( caribenys ) dirigint i embrutant se les mans et quedes molt tranquil. Ho van enllestir tot en tres dies. Recomanables, Caribbeancarbonworkslimited a Peake Marine.

El problema del enrotllador Facnor és força empipador. Ja havíem canviat el capçal de dalt a Vanuatu a causa dels bloquejos que patia i el de baix a Brisbane pels mateixos motius. Facnor explicava que els nous eren molt millors per que havien canviat el sistema de coixinets. Ara eren amb boles de Torlon, sense manteniment …..La solució passava per fer enviar un nou enrotllador des de França o aventurar se a desmuntar a veure que si pot fer. Impossible de trobar a internet un sol dibuix explosiu de com està fet però si que s’hi troben fàcilment les queixes del usuaris del dur i mal funcionament del sistema Facnor. Misteri, secret de l’empresa!!! Mans a l’obre. Finalment no sembla tan complicat. Dos tubs concèntrics, dos coixinets de Nylon o similar per aguantar els esforços radials (no es de estranyar la duresa de funcionament del enrotllador) i un rodament de boles de Torlon pels esforços axials. Tot això aguantat per les corresponents volanderes tip Seeger. El problema és que aquestes son d’acer al carbó i estaven completament rovellades i part dels restes van anar a parar a les pistes del rodament impedint que les boles poguessin girar. Per evitar el problema ho torno a muntar amb volanderes de inox i quedo molt satisfet del meu treball fet.

El misteri de la carta no llegible (van a dins de un Compact flash bloquejat) es va acabar comprant-ne una de segona ma a bon preu al representant de Raymarine.

El PC després de beures la cervesa funcionava tot excepte el teclat. Consultat el expert informàtic de la marina, molt espavilat, i comprovat que el ordinador es moooooolt antic (4 a 5 anys) i no hi ha recanvis , dona com a solució que és comprar un teclat exterior amb un port USB. Per sort a Port of Spain en vaig trobar un amb configuració espanyola.

L’antifouling sense problemes i esperant que s’aguanti bé.

Al final tot es va solucionar i jo diria que amb un temps record de uns deu dies i el Badoc va poder tornar a l’aigua.

Uns dies per netejar i avituallar i a punt de sortir cap a Grenada. Això ja és una altre historia.

P.D. Perdoneu, potser assortit una crònica massa tècnica, però crec que s’havia de explicar per conèixer també quin tipus de problemes tenim.

 

 

09.02.2017 Records de Tobago i Trinitat (octubre-novembre 2016)

 

Finalment deixàvem el Maroni a finals de setembre, amb les seves aigües marronoses, la calor i xafogor. Posàvem rumb cap a Tobago que queda a sobrevent de les demés illes caribenyes i per això es menys visitada ja que tots hem perdut el vici de cenyir. Teníem unes 400 ‘ a fer, poc vent. Moltes hores combinant vela i motor, posar el spi vell del Trastito, recuperat del Nanany. Gràcies Manel! La travessa no tindria gaire historia si no fos…per un ” manguito” del aigua calenta que es va rebentar. Quan t’adones ja tens la inundació organitzada, un dipòsit buidat i el Badoc mig ple d’aigua. L’averia no es nova, ja la vàrem patir al Atlàntic i ara ja tenia recanvis. Al final rellentir la velocitat per arribar a Charlotteville al NW de l’illa de dia. És una baia força gran i queda força protegida. Tobago està situada esbiaixadament i no hi ha cap costa que estigui realment a sotavent. És un poble, el segon de l’illa, no hi ha gran cosa. Un parell de mini super, algun restaurant, l’administració i poca cosa més. Hi ha un únic caixer automàtic…, però que no funciona amb targes internacionals, o sigui, tenim excursió a la capital Scarbourough per obtenir diners del país. Una cosa important que vàrem recuperar va ser l’aigua blava, transparent i amb peixos i alguns corals. Feia temps que no em veien. Quina joia!!! També hi havia pescadors que et venien peixos a preus raonables.

L’excursió a la capital comença per saber a quina hora surt l’autobús. No hi ha resposta concreta, les 8, les 9, depèn… i això que és el bus que porta els nens a l’escola!! Finalment cansat d’esperar, juntament amb el Michel i Mael del Obione vam agafar un taxi col·lectiu. Els taxis col·lectius son furgonetes tronades de uns 9 passatgers que van parant agafant i deixant gent i que mai saps quan has de pagar. L’illa és muntanyosa i la carretera que condueix a la capital està plena de revolts i segueix la costa de llevant. Ens va permetre conèixer un pel l’illa. Scarbourough, la capital es una petita ciutat bastant caòtica, des de on surten els ferris que van a Trinidad. Treure diners, algunes compres e intentar tornar. El bus avariat i no trobàvem taxi per tornar. Finalment i sense saber massa com i reunits més gent amb el mateix problema apareix el taxi.

Durant aproximadament una setmana vam gaudir de una vida tranquil·la, alguna excursió a les muntanyes que rodegen la baia , banyadetes… Les noticies que arriben de Barcelona del estat de la mare de la Marian no són bones i decideixo anar cap a Trinidad per poder deixar el Badoc en lloc segur.

Sortíem, el Obione i Badoc al caient de la tarda cap a Trinidad per arribar hi de dia a Ghaguaramas. Trinidad és bastant més gran que Tobago i força industrial amb l’industria del petroli. Queda molt a prop de Veneçuela i en aquest moments no són massa bons veïns. Ghaguaramas havia sigut la base naval més gran del EEUU durant la segona guerra mundial. Actualment a part de les drassanes i base dels remolcadors de les plataformes petrolieres, s’hi ha desenvolupat marines i drassanes pels iots. Centenars de embarcacions venen aquí per passar la temporada dels ciclons. Trinidad no està afectada per aquest fenomen meteorològic. La gran majoria són marines seques, gran aparcaments. Els vaixells estan a tocar uns dels altres. Els treuen amb un travellifts enormes, degut els grans catamarans i després amb un tractor amb molts braços, casi com un pop són traslladats al diferents llocs. Després de recorre les totes, mirant, demanant preus ens vam decidir per Peake. La més “pija”, però com començava a ser temporada baixa ens van igualar el preu al de la més barata.

La sorpresa va ser quan va sortir el Badoc de l’aigua, molt net però amb l’antifouling tot esquarterat. Es veu que les aigües contaminades del Maroni  van fer molta feina.

Decideixo tornar a pelar el Badoc, ho havíem fet feia nomes dos anys amb la Marian a Malàisia.

Llevar se d’hora, de negre nit per rascar fins a les 9. La calor i humiditat a partir d’aquesta hora són insuportables…, tornar hi al vespre. El Badoc era dur de pelar i molt irregular. Hi havia llocs que saltava bé però altres… a la mitat de rascar, decideixo llogar ma d’obra local. Després de mirar ho i demanar me com ho feia amb la rasqueta, em van mirar i van dir que em faria molt fort però que ells feien servir un decapant que era molt mes descansat….i tenien raó.

La mare de la Marian ens ha deixat i torno cap a Barcelona, el Badoc esperarà fins passat el Nadals aparcat a Peake.

 

 

06.02.2017 Granada ( Recuperant el retard…)

 

Fa molts dies, mesos que la nostre web no es belluga, excepte les posicions al maps. La Marian tenia casi enllestida la crònica de la Guaiana Francesa quan va sortir pitant cap a Barcelona, ja que havien hagut d’ingressar la seva mare al hospital. Ens pensàvem que seria un tractament curt, però les coses es van complicar. La mare ens va deixar i la Marian entre una cosa i altre encara està a Barcelona. Jo vaig deixar el Badoc a Trinidad i vaig anar a passar els Nadals a casa. No ha sigut una temporada fàcil, doncs se’ns ha ajuntat també la malaltia i mort de l’Agustí. No podem de deixar de pensar amb ell i la seva amistat, forjada a copia de molts anys, de magnifiques navegades amb el Trastito i el Badoc, esquiades, i moltes hores de treball al Marítim. El trovarem a faltar molt.

Ara, jo ja de tornada, posat a punt el vaixell, navegant pel Carib, i tot esperant la tornada de la Marian, intentaré posar al dia la web. Començarem publicant la crònica inacabada amb algun afegitó, continuant amb l’estada a Tobago i Trinidad i les singladures pel Carib.

 

 

 

02.09.2016 Saint Laurent du Maroni

 

Des de fa ja uns quants dies que ens trobem en les aigües xocolatades del riu Maroni. Al principi no ens banyàvem gens, després incapaços de suportar la calor humida ens refresquem tot sovint, encare que les corrents són molt fortes, més de tres nusos, així que són remullades sense deixar-se anar de l’escala!! A més del color i l’opacitat de l’aigua, les informacions de falta de salubritat degut a la alta quantitat de mercuri procedent de les buscadors d’or clandestins, no ajuden a recrear-se en la banyada!!

Però això és el mateix per tots els rius de la conca amazònica, a les hores, paciència fins que arribem al Carib!

Si més no, a les Illes de la Salut, si que ens vam banyar a gust i vam veure tortugues i tot.

Mentre estàvem fondejats a l’Ile Royale ens fèiem creus de la quantitat de gent que venia a passar el dia a les illes tots amb les seves neveretes per picnicar, no veiem que les runes de la presó per més promocionades que estiguin pels novel·listes i l’administració donéssim per tant. Després de veure les platges i els rius del continent entenem que es gastin els més de 30 euros que costa el trajecte en catamarà. A més s’ha de dir que els jardins i camins estan prou cuidats i l’hotel no té mala pinta.

De les illes ens vam acostar a Kourou que és on està el CNES, (Centre National Etudes Spaials), no vam poder visitar-lo perquè estava tancat els dies que hi vam ser-hi.

Vam marxar cap a Saint Laurent que és on teníem primerament en ment. Certament és molt més interessant a nivell històric. Estan tots els edificis de la colonització en un estat bastant bo, pel que diuen alguns locals, la ciutat i l’administració no han canviat gaire des de la època en la que França va tenir la idea de colonitzar mitjançant els presidis…

Quan ja pensàvem que ens havien negat les invitacions pel llançament de l’Ariane 5, ens va arribar correu electrònic, però no ens recollien a SL com havíem demanat, i no va haver manera que ens deixen pujar a l’autobús que el cnes posava a disposició. Al final vam llogar un cotxe, per arribar al lloc que ens requeria l’invitació. D’allà un bus pel mig del bosc ens va dur al lloc d’observació, més d’una hora i a la tornada es va perdre!! Pel que sembla el llançament de satèl·lits se’ls hi dona millor que la organització dels esdeveniments associats! De totes maneres va ser molt emocionat, sentir el brogit de la encesa, com de cop es fa de dia i tota una bola de foc comença a enlairar-se a una velocitat extraordinària ( arribar a més de 8 km/s !!), i deixa una estela de fumera blanca que perdura en la foscor. Als pocs minuts es confirma la trajectòria correcta quan passa per damunt de l’illa de l’Ascensió, quans dies vam trigar nosaltres ??? !!! (i ara entenem el servei del desplegament d’antenes!!) Finalment els 2 satèl·lits ( un de Boeing i un altre de Loran) per serveis de telecomunicació, es van deixar al llocs correctes. Sembla que envairan Africa i el sud-est asiàtic de nous canals de televisió i xarxes mòbils… Tot eren felicitacions!!

A SL fem una vida tranquil·la, és una ciutat agradable, dimecres i dissabte ha ha mercat, un dia vam fer una excursió en piroga a una illa de les del mig del riu per fer una barbacoa, un altre vam anar fins a Apatou, on s’acaba la carretera, als pobles de més enllà no més s’arriba en piragua o avioneta.

Vam estar dubtant d’agafar un transport fluvial de mercaderies per anar riu amunt, semblava molt interessant, però es preveia no massa confortable, dos o tres dies en una piragua entre mig de bidons i sense coberta, sense protecció del sol ni la pluja, i passant la nit on li anés bé al piraguista, això vol dir penjar l’hamaca en qualsevol cobert…, al Francesc li atreia especialment, a mi també sobre tot la part de pujar els ràpids entre pedres però també en feia por…

 

 

Al final no ens vam decidir entre altres coses perquè la meva mare no estava gaire fina i jo no volia desconnectar tants dies. I així ha resultat que he hagut d’agafar l’avió sense demora doncs l’han tingut que ingressar a urgències…

 

Per fi la Guaiana francesa, és una cosa ben especial, és una barreja multiètnica extraordinària, criolls, amerindis, xinesos, hmongs refugiats de Laos, refugiats de Suriname, marrons, i metropols!

Oficialment 250.000 habitants, en realitat segurament més del doble.

Els de la metròpoli, acostumen a ser funcionaris que s’hi estan uns tres anys, cobrant 3 vegades més del que cobrarien a França per la mateixa feina.

En general no es veu gaire animació pel carrer, supossem que amb la calor la gent s’amaga a casa. No més al voltant del mercat hi ha una mica d’ambientillo dimcres i dissabte…, i com no a la cua de La Poste on tots van a cobrar la subvenció. L’estat promociona la natalitat, i aquí venen les dones de Surinam a parir, els nens són francesos, tenen escola gratuita i els pares cobran subvenció, así cada dia van les piragues de un costat a l’altre del Maribu per portar els nens a l’escola!

 

Nosaltres, en Michel, al Mael del Obione i jo, mentre esperàvem el retorn de la Marian, vam decidir conèixer una mica el Surinam a l’altre riba del Maroni. El contrast dels països és gran. El Surinam és independent i la gent no depèn de la Metròpolis i s’han d’espavilar. Hi ha molt bullici, molta activitat de piragües que pujen pel riu, taxis, venedors…

Amb un taxi col·lectiu vàrem anar a fins a la capital Paramaribo. Surinam va ser durant molts anys una colònia holandesa i aquest idioma continua sent l’oficial. Se la coneix com la ciutat de la fusta i es va començar a construir al segle 17. Hi ha hagut diferents incendis, però al centre entre reconstruït i conservat, hi ha una pila d’edificacions que fan goig! Després d’estar en un hotelet en una d’aquestes cases retornàrem a Saint Laurent.

Finalment vista la situació, salpàrem cap a Tobago i Trinidad per deixar-hi els vaixells. Tot baixant el Maroni vam fer volta per uns afluents passant per zones de selva amb molta vegetació.

 

31.12.2016 Barcelona

 

En aquest moment el Badoc descansa a Trinidad i nosaltres com és habitual en aquestes dates estem a Barcelona amb la família i amics.

Els darrers mesos no hem donat noticies, doncs les circumstancies no ens eren favorables, però els projectes continuen i ben aviat tornarem a l’aigua!

Avui, dia en que finalitza l’any, us volem enviar el nostre millor desig de Salut, Pau i Felicitat per tothom

 

nadal16

 

13.08.16 Oceà Atlàntic, 03º35′N, 48º22′O

 

A l’Ilha dos Lençois ens hi vam estar gaire bé deu dies, i no pas per que la travessa des de Jacaré  (750 milles) fos la primera de la temporada i cansada; en realitat va ser molt ràpida i bastant confortable gràcies a la corrent a favor que vàrem tenir gran part del trajecte i en quatre dies justos hi vàrem arribar.

Encara que ja havíem fet els papers de sortida del Brasil, Lençois és un lloc tan remot que ningú ens va demanar res i amb això ja hi contàvem.
És un lloc molt especial en molts aspectes, el primer que sorprèn és el paisatge, res a veure amb la selva amazònica no molt lluny d’aquí, si no, ben bé al contrari. La illa està dominada per una gran duna de finíssima sorra blanca, com si fos un gran llençol blanc amb els seus plecs  en constant moviment de forma i color, així podíem contemplar-la cada vespre des la nostre popa durant la posta de sol. Impressionant!
A la vessant nord de la duna s’estén la petita població, no més de uns 200 habitants en senzilles cases de fusta cada una també amb els seu tancat on entre mig de palmeres corren algunes gallines i pengen les xarxes i altres estris de pesca. A les afores pasten algunes vaques i cabres. A la badia enfront del poblat fondegen una dotzena de barques de pesca i un munt de canoes.
Més al nord del poblat, no més resta, uns manglars i el mar,  i… , 3 aerogeneradors que sortosament donen energia a l’aldea, això els hi permet tenir congeladors i neveres i televisions que tenen tot el dia engegades. S’ha de dir que la majoria miraven els jocs olímpics!
El primer dia que van anar a caminar més enllà del poble ens va sobtar veure una noieta treien aigua d’un pou (un forat entre dos dunes) amb un cubell. Ho feia amb un moviment de balanceig molt estudiat que em va recordar els “escanciadors” de sidra. L’aigua estava a molt poca profunditat però el forat no era profund així que havia d’anar amb compte per no agafar sorra. En tenia una bona pràctica, donava gust veure-la!
Pensem que així devia ser no fa gaire temps en totes les famílies, però no pas ara. Vam veure una desena de pous d’obra amb bomba elèctrica i alguns fins i tot amb instal·lació de tubs a les cases i ens demanem si la facilitat per l’ús i consum, no pot provocar un desequilibri a la capa freàtica i el petit oasis esdevingui un desert total. Seria una llàstima i esperem que algú tingui el tema controlat.
No es pot dir que els habitants siguin antipàtics però no són gaire xerraires, ni tan sols els nens se’ns acosten quan sortim a passejar i això que aquesta setmana estaven de vacances, suposem són tímids…
No més el dia que vam varar el Badoc per fer neteja del casc alguns es van acostar encuriosits i fins i tot van fer fotos però gaire bé no s’atrevien a fer cap pregunta. Quan demanes informació o alguna cosa, són tots molt amables, fins i tot vam demanar fruita i un dels vaixells ens la va portar de la ciutat on van a vendre el peix dia si dia no. Però no són gens conversadors…
A la Pousada  (l’única) vam demanar si ens podien fer un dinar i de seguida van dir que si, vam anar la Isabel, el Nick amb els dos nens, la Sophie i l’Erick del vaixell Mango, el Michael i el Mäel del Obione  (amb els que ja hem compartit moltes milles i kilòmetres) i nosaltres. Ens van fer un dinar excel·lent a base de llagostins, peix, “feijoes”, amanida, etc… vam passar molt bona estona compartint experiències . També vam fer un pseudo-acomiadament del lloc, el dia abans de marxar, tots plegats en el Badoc, ens quedem bocabadats com l’Erick amb només tres anys es menja els llagostins sense escarafalls i amb delit, es veu que la vida al vaixell li prova!!
Tots tres vaixells vam sortir amb la marea quasi alta, per evitar sorpreses, dijous al matí; ens retrobarem a les illes de la Salut, ara ja si, la Guaiana Francesa.
Aquesta vegada tot i la corrent, la travessa no serà gaire ràpida, ara mateix ens barallem per mantenir l’spi inflat amb només 4 nusos de vent aparent …
Els del Mango han vist balenes, nosaltres no, però ens alegrem per lo que hauran xalat els nanos!!!
PD: Les fotos, quan tinguem internet…

2016.08.03 Pousada 2016.08.02 Arribada Ilha dos Lensois  (41) 2016.08.02 Arribada Ilha dos Lensois  (54) 2016.08.03 Lensois 034 2016.08.03 Lensois 151 2016.08.05 Lensois_carenat 002 2016.08.05 Lensois_carenat 040 2016.08.05 Lensois_carenat 091 2016.08.05 Lensois_carenat 102 2016.08.06 Lensois_dune 011 2016.08.06 Lensois_dune 022 2016.08.07 Lensois_aldea_davant 006 2016.08.07 Lensois_aldea_davant 012 2016.08.07 Lensois_aldea_davant 019 2016.08.09 Lensois_caminata a mar 019

 

 

 

 

 

28.07.2016 Jacaré

 

Hem passat unes setmanes a Barcelona, hem vist la família i alguns amics i hem gaudit de les llargues tardes d’estiu…, ha sigut poc temps, però millor que res!

En uns pocs dies hem posat el Badoc a punt, petites reparacions, neteja de casc, i omplida de bodegues ( el més important :-) ) Ara no més ens queda fer el viacrucis de la paperassa de sortida, immigració, duanes i capitania de port, les tres entitats en ciutats diferents! Increïble!

Si tot va bé sortirem demà divendres rumb a La Guaiana Francesa unes 1.400 milles, però tenim intenció de parar a l’illa de Lençois ( a 760 ) que està abans d’arribar a la desembocadura del Amazones, sembla que és una illa molt bonica amb aigües netes per banyar-se i descansar ( i ningú demana papers…), després continuarem fins a l’illa de la Salut i Saint Laurent de Maroni a la Guaiana francesa, volem arribar a temps per veure el llançament d’un Ariane…

 

hawaianas

 

30.05.2016 Recife

 

Estem contents d’haver decidit passar uns dies a Brasilia. Certament és molt diferent de qualsevol de les altres ciutats brasileres que hem conegut, sense deixar de ser Brasil.

IMG_20160525_144346 IMG_20160525_152917 IMG_20160525_165009

 

Probablement tot ve del fet de ser una ciutat planejada fa relativament pocs anys amb conceptes urbanístics i arquitectònics molt moderns, Lucio Costa, Oscar Niemeyer i Robert Burle Marx van ser els artífexs. Pensada per no tenir aturades de transit, amb molta zona verda al voltant dels habitatges, ordenada per zones: hotels, serveis, comerços, habitatges, tot perfectament equilibrat i sense grans diferencies de classes. Un enorme llac i un dels parcs urbans més gran del món, l’acaben de embolcallar. Això va ser la utòpica idea, que malauradament no ha perdurat. Actualment és una ciutat cara on viuen 600.000 persones i on hi arriben a treballar diàriament un altre milió provinents de les ciutats dormitori que l’envolten.

2016.05.26 Brasilia 089 2016.05.26 Brasilia 094 2016.05.26 Brasilia 095

 

L’altre punt que la fa, sens dubta, diferent, és el fet de ser la seu de l’administració federal del país, així doncs, una part important dels residents són funcionaris. També és important el sector de la banca, i telecomunicacions, i hi ha una industria de tecnologia informàtica notable.

Ens demanem, quan al any 60 en Juscelino Kubitschek, la va inaugurà, com es devien sentir els funcionaris en traslladar-se en aquesta ciutat monumental, però al mig del no res. Els primers que van néixer tindran ara 56 anys. Quantes persones hauran nascut des de llavors a Brasilia? Quin sentiment de pertinença a la ciutat tenen els que ara hi viuen?

2016.05.26 Brasilia 098 2016.05.26 Brasilia 117 2016.05.26 Brasilia 099

 

La veritat és que ens vam quedar fascinats per la ciutat, les avingudes enormes, els encreuaments sense semàfors, l’ordre dels carrers, les esplanades immenses entre els edificis monumentals, l’ordre dels habitatges entre els espais arbrats, tot summament organitzat. De edificis singulars, n’hi ha una llarga llista, alguns són espectaculars i ens han agradat força, a pesar de que bona part són administratius, alguns es poden visitar a l’interior. La residencia del governador en aquest dies, per raons òbvies, no. Pel carrer hem sentit parlar del tema de la “Dilma”, hi ha defensors i detractors, però per l’idioma no arribem a entendre bé les discussions, veurem com acabarà el tema…

2016.05.26 Brasilia 040 2016.05.26 Brasilia 057 IMG_20160527_160740

 

 

 

 

Culturalment ens semblà una ciutat bastant motivada, hi han moltes sales culturals i exposicions. Vam anar a una magnifica exposició de la Frida Khalo i hi havia tanta gent que vam fer més d’una hora de cua!

Però, ara tornem a estar a la costa, concretament a Recife, a on agafarem l’avió per anar a passar uns dies a casa.

Aquí sens dubta es respira un altre aire! Es veuen poques corbates i moltes “chinelas”. Ahir diumenge el “blocos” assajàvem els seus ritmes i coreografies pel mig dels carrers empedrats dels centre, on cada tres carrers hi ha una església barroca o una arquitectura holandesa. Tot seguint el ritme dels tambors i les piulades, al arribar al Marco Zero, ens vam trobar muntat l’escenari i apa més música!

2016.05.29 Recife 063 2016.05.29 Recife 117 2016.05.29 Recife 134

 

La platja i els carrers són plens de vida, i dona gust, però en contrapartida sovint alguna gent ens avisa de que amaguem l’aparell de fotos, i està totalment desaconsellat anar al centre per la nit! :-(

Demà passa la torxa olímpica per aquí, (per això deu està posat l’escenari a Marco Zero), a veure si tenim sort i ens dona temps de veure-la passar abans de agafar l’avió!

2016.05.26 Brasilia 061 2016.05.26 Brasilia 067 2016.05.26 Brasilia 088

 

23.05.2016 Jacaré

 

Més que a ritme de samba, meditem cada vespre amb el bolero de Ravel, que cada dia sona pels turistes a la posta de sol a la platja de Jacaré. És una visita obligada a la zona.

Hem refet les pases de fa 6 anys, les esglesies barroques de Joao Pessoa, el mercat de Cabadelo, les platges de Tambau, Intermares, Manaira, etc…, no trobem gaires canvis, tot està pràcticament igual, pot ser alguns nous apartaments a la platja, i alguns canvis de botigues.

IMG_20160514_095752 IMG_20160509_171908 IMG_20160514_094159

 

Hem recollit veles, endreçat i netejat el Badoc per la petita hibernació que farà mentre anem a Barcelona. Ara no fem gaire cosa més que anar a la platja, barbacoas amb els altres vaixells, ens comencem a aborrir :-) …, per això hem decidit que els dies que encare ens queden farem una visita a Brasilia, la capital de la utopia …, on verra…

2016.05.17 Joao Pessoa 024 IMG_20160517_103633 IMG_20160517_115525

 

 

 

07.05.2016 Jacaré

 

Ahir al vespre vam arribar just amb la darrera llum per encarar l’entrada del riu Paraiba, 8 dies des de l’Ascensió, una miqueta més de un mes que vam sortir de Cape Town. Creuar l’Atlàntic ha sigut tranquil i fàcil res a veure amb l’Índic.

 

Tal com vam fer la primera vegada vam tirar l’ancorà a l’entrada del riu i bé, ara podem dir que hem tancant el cercle i per tant hem fet la volta al món!!

 

I aquell somni pel que ens vam llançar al mar, aviat farà 7 anys, s’ha fet realitat!!! És clar que no just ara, el somni s’ha anat realitzant dia dia, amb les sortides i postes de sol, les nits estrellades, el paisatges submarins, les muntanyes, els mercats, les coneixences, els petit problemes i la solidaritat dels companys de travessa, la generositat dels que menys t’esperes, tantes i tantes coses que ni ens imaginàvem, quin privilegi!!! Gràcies món !!!

 

I ara què?

 

Doncs ja veurem, moltes possibilitats i també moltes coses en joc, hem de meditar. I que millor que uns dies a ritme de samba!!!

 

 

30.04.2016   07º38′ S 20º58′W En mig de l’Atlàntic

Fa dos dies vam deixar endarrere l’illa Ascensió, sort que a Santa Helena, efectivament vam fer la cua per comprar verdura a les botigues, en Francesc en una, el Michel en una altre i jo amb l’Anuska en una tercera, per què a Ascensió si que no hi havia res de res!!

De totes maneres és una illa molt boniqueta, el millor és el contrast brutal dels volcans de terra vermellosa sense cap mena de vegetació, la costa àrida de pedra volcànica i la muntanya verda. Si es diu Green Mountain (National Park :-) ) i així és, tal com vas pujant per l’estreta carretera les figues de moro van donant lloc a les falgueres i plataners, canyes, til·lers, hibiscs, fins trobar-te en una selva exuberant. Llàstima que com és habitual el cim estava envoltant de boira i no vam poder veure la vista de tot el voltant de l’illa fins al mar. O pot ser millor, pot ser ens hagués decebut, per que de fet el lleig que té aquesta pobre i petita illa és que, vagis per on vagis està invadit per antenes de tot tipus. La raó és que hi ha una base americana i una estació repetidora de la BBC. La majoria de la gent que hi viu, unes 800 persones, estan per aquestes dos empreses, després uns quant “Saints” per l’administració i serveis. Fa riure quan sents que és una illa protegida!!! Però si hi ha un departament de conservació que s’ocupa (o intenta) de preservar la flora i fauna autòctona, que no és poca, si no en quantitat, en varietat, entre d’altres, hi ha crancs de terra autòctons, tortugues marines que venen a posar ous a la platja de Clarence Bay i moltes aus marines que fan la nidació a les roques volcàniques del litoral a Mars Bay. De fet, pocs, però hi ha alguns turistes, que s’estan a l’Obsidian, l’únic hotel de l’illa, i on pots llogar un cotxe, connectar-te a internet o sopar sempre i quan facis una reserva per anticipat!

La travessa de moment molt bé, tant de Santa Helena a Ascensió, com des de Ascensió fins ara, anem amb vent de popa, major i gènova atangonat, sense treballar gaire, no hem de canviar ni d’amura! Vaja!! ara s’acaba de trencar l’escota!! ha estat pel fregament amb el tangó…, bé ja està arreglat!
Amb la pesca, si que no tenim sort, res de res, des de que vam sortir de Cape Town!
Ara estem a unes 800 milles de Cabadelo, que és el nostre destí, i justament on vam fer la primera aterrada al continent americà, ara farà uns sis anys.

2016.04.26 Arribant a Ascension (3) 2016.04.26 Georgetown (7) 2016.04.27 Recorregut illa (1)

 

2016.04.27 Recorregut illa (3) 2016.04.27 Recorregut illa (34) 2016.04.27 Recorregut illa (51)

 

 

20.04.2016 Santa Helena

Ja hem fet prou el turista i ara hem de tornar a fer milles!

Sortirem demà, després de comprar verdures fresques. Dijous matí és el dia en que les verdures locals arriben al supermercat, la gent fa cua abans que obrin, això es el que ens han explicat… , esperem que arribarem a temps…

2016.04.20 History on Wheels 044 (800x532) 2016.04.17 Castle Jamestown (2) (800x600) 2016.04.17 Diane Peak 003 (800x532)

 

De alguna manera, aquesta illa ens recorda a moltes altres, a Rodrigues per la mida i les moltes excursions, a Madeira per les valls, muntanyes i multitud de flors, a les illes de Cap Verd pel contrast de verdor interior i penya-segats desèrtics.

Però té algunes coses realment úniques, sens dubte, l’exili i la mort de Napoleó n’és una! Aviat, les condiciones d’aïllament que el fet requeria, ja no es donaran, doncs el mes que ve s’inaugura l’aeroport. Porten 4 anys de construcció i millor no saber quants milions de lliures hi estan enterrats.

2016.04.17 Diane Peak 010 (800x532) 2016.04.17 Diane Peak 013 (800x532) 2016.04.17 Jamestown (3) (800x600)

 

Fins ara, el transport regular és en un vaixell via Cape Town cada 2 setmanes. A pesar de tot hi arriben forces turistes. Es cert que hi ha una bona oficina de turisme, varies empreses que organitzen excursions, i activitats subaquàtiques, però per altre banda no entenem, que els serveis de restauració siguin tan limitats : que després de les quatre no es pugui prendre ni un cafè, i diumenge estigui tot absolutament tancat!!! Segurament no surt a compte, després de tot uns 2000 turistes a l’any per una població de 5000 habitants no es gaire…

 

Va ser diumenge que vam aprofitat per fer els tres pics més alts de l’illa, Actaeon, Diana i Cuckold fins a 823 m. És una caminada fàcil i molt agradable, per la cresta de la muntanya que et permet una visió de 360 º espectacular . Molt a prop, el famós astrònom Halley ,fa fer les seves observacions del cel de l’hemisferi sud i el transit de Mercuri.

2016.04.17 Jacobs Ladder (2) (600x800) 2016.04.18 Jacob's ladder 013 (800x600) 2016.04.18 View top Jacob's ladder (2) (800x600)

 

 

L’altre cosa típica que varem fer, va ser pujar la “Jacob’s Ladder” , 699 esglaons ( de més de 25 cm), 600 peus d’alçada. Es va construir per pujar materials al fort que havia de protegir la ciutat dels invasors. Ara sovint veus pujar o baixar algun turista (es diu que el record està en 5 min i alguns segons), fins que al final et venen ganes de posar-te a prova!! Fins i tot pots demanar que t’expedeixin un certificat en el museu !!

 

Avui en Robert, ens ha fet un recorregut per l’interior, hem visitat la tomba de Napoleó i les diverses cases on va viure, a més de l’església de St. Paul i molts altres indrets. Ja fa una pila d’anys que va muntar el seu tour especial “History on Wheels” , encara que ningú ho diria ell ja té 80! El seu avi va porta el primer cotxe a l’illa al 1929, el seu coneixement i experiència són únics!

2016.04.20 History on Wheels 011 (800x532) 2016.04.20 History on Wheels 016 (800x532) 2016.04.20 History on Wheels 006 (800x532)

 

 

Ara cap l’Ascensió, unes 700 milles.

2016.04.20 History on Wheels 030 (800x532) 2016.04.20 History on Wheels 039 (800x532) 2016.04.20 History on Wheels 046 (800x532)

 

 

16.04.2016 Bye, bye Sud-àfrica, hello Santa Helena!!

 

 

Tal com previst vam sortir del Royal Cape Yacht Club el diumenge 3 d’abril cap a 2/4 de 10 del matí.

Vam passar un parell d’hores dubtosos de si ens havíem equivocat de finestra…, no hi havia ni gota de vent!!

Cap a les 10 milles el vent van començar a bufar primer fluixet i pujant gradualment fins 25 -30 nusos i a estones 35…, fins a portar major amb tres rissos i gènova mig enrotllat i atangonat, així tres dies bastant incòmodes fent i desfent rissos…

Passats el tres dies, tot un plaer, vent entre 15 i 20 nusos i anar fent, pràcticament sense tocar veles. Excepte un dia que amb el vent més fluix, vam voler jugar amb l’espinàquer, però va ser bastant fracàs, se’ns va entortolligar un parell de cops a l’estai de proa i feina que vam tenir per adreçar-ho. ens hem dit : mai més un asimètric!!

2016.04.03 Sortint Cape Town 001 (800x521) 2016.04.06 Cami Sta Helena (7) (800x600) 2016.04.14 Travessa a Santa Helena 001 (800x523)

 

Vam arribar a Santa Helena dia 14 cap 2/4 de 8 del vespre, encara de dia! Molt bé, 11 dies i mig ! No més 4 hores de motor, fetes a la sortida i a l’arribada a l’illa. Però just arribant al fondeig el motor va començar a fer puff-puff, no l’arribava gasoil…, varis intents de solució però no hi va haver manera!!! Podíem arribar a vela per suposat, però enganxar una boia entre mig dels vaixell amarrats no era tan evident…, Per la radio, ni Port Control, ni Santa Helena Radio responien…, per sort van contestar el vaixells, el Tapasya i el Ceilydh, que ens van esperar amb els dinguis i ens van ajudar a agafar la boia.

Ahir, just vam acabar amb la paperassa administrativa, ens vam dedicar al circuit del gasoil, filtres, bomba, netejar tub de diposit a bomba, 5 m tub coure 6 mm, amb varis girs de 90 graus, umm…, (vam fer servir l’ampolla d’aire comprimit de submarinisme). Ara funciona perfecte!

Quin descans!!Ara podrem fer una miqueta de turisme per l’illa!!!

2016.04.14 Travessa a Santa Helena 004 (800x532) 2016.04.14 Travessa a Santa Helena 012 (800x520) 2016.04.15 Santa Helena

 

 

 

02.04.2016 Cape Town

 

Tot està llest, el Badoc a punt, les bodegues a vessar, la paperassa enllestida…, i una finestra molt bona, així que demà sortim rumb cap a Santa Helena.

 

Ciutat del Cap ens agrada molt i ens hi haguéssim quedat alguns dies més amb gust. És una ciutat molt viva culturalment, amb festivals de tot tipus, concerts i exposicions. També hi ha mercats de menjats orgànics i dissenys ecològics. Inclús el ventall de records per turistes no té res a veure amb la típica artesania que es veu a tot arreu, si no que es troben dissenys molt diferents i originals, sovint amb materials de reciclatge.

 

2016.03.31 Cape Peninsula 096 (800x600) IMG_20160402_104811 (800x450) 2016-03-31-cape-peninsula-0089

 

 

A part de la ciutat també hem gaudit vastament dels voltants. Sortint de la ciutat, carreteres de quatre carrils, tot net i cuidat, contrasta amb la visió dels “Townships”. Enormes extensions d’assentaments on el material bàsic de construcció són els restes de xapes, molts de ells sense aigua corrent; les fileres de wc químics en alguns extrem donen idea de la precarietat. També és veritat que veiem varies urbanitzacions de cases subvencionades en construcció. El nostre xofer ens explica que a pesar de que es construeix molt, no s’arriba a cobrir la necessitat i la gent sovint a d’esperar molt temps per accedir a una caseta amb uns mínims de higiene i servei. En algun d’aquest “Township” arriben a viure més de 600.000 persones. Hem vist que s’organitzen tours turístics per visitar-los… :-(

 

2016.03.24 Franschhoek&more (5) (800x532) 2016.03.25 Stellenbosch (8) (800x532) 2016.03.25 Stellenbosch (5) (800x532)

 

 

A Cape Winelands, és trobem la major part de les vinyes i plantacions d’arbres fruites, sobre tot pomers. Després de fer una passejada per la històrica i acomodada Stellenbosch, vam decidir visitar la bodega Delaire Graff, per què està en un petit turó amb molt bona vista de la vall. Ens vam quedar estorats quan en el camí d’entrada ens vam creuar amb dos Rolls Royce, vam pensar que el tast de vins ens anava a sortir molt car!!! Les instal·lacions, hotel, restaurant i jardins són espectaculars, i la col·lecció d’obres d’art i diamants innombrable. Per això la Rolls Royce va escollir el lloc per fer la presentació del seu nou model Dawn, https://www.rolls-roycemotorcars.com/en-GB/dawn.html, fins a les hores havia sigut a porta tancada, no teníem ni idea, sense saber-ho la vam encertar. Els vins estaven molt bons i el preu del tast era raonable, però no en vam comprar cap, per què les ampolles no eres gens barates!

 

2016.03.31 Cape Peninsula 006 (800x532)

2016.03.31 Cape Peninsula 020 (800x532) 2016.03.31 Cape Peninsula 030 (800x532)

 

Més espectacular que el Delaire Graff State ens va resultar la vista del Cap de Bona Esperança i els penya-segats des del far de Cape Point. El dia era ben clar i vam poder veure també el Cap d’Agulles, no com el dia emboirat en que vam passa amb el Badoc!!

Tota la costa de la península del Cap és molt bonica, la part oest, amb la carretera de corbes sobre el penya-segat i l’aigua espumant sobre les roques, el petit port de Hout Bay protegit per la muntanya. A la part de l’est que dona a Simons Bay, es troben colònies de pingüins al voltant de Boulders Beach. Més abundants que els pingüins són els surfistes a Muizenberg, increïble!!! Pitjor que la platja de Comarruga a l’estiu! La platja en realitat es més coneguda per els seus vestuaris multicolors.

 

2016.03.31 Cape Peninsula 035 (800x532)

2016.03.31 Cape Peninsula 066 (800x532) 2016.03.31 Cape Peninsula 073 (800x532)

 

 

Ahir al vespre per acomiadar-nos de la ciutat, del país i del continent, vam anar amb els nostres amics i companys de viatge (Galatea i Obione), a la cripta de la catedral de “Sant Jordi”, (la del Desmon Tutu). Vam gaudir del polifacètic i eclèctic Ian Smith’s i la banda Virtual Jazz Reality. No és el jazz del township però…

 

2016.03.31 Cape Peninsula 077 (800x532)

2016.03.31 Cape Peninsula 092 (800x600) 2016.03.24 Franschhoek&more (2) (800x532)

 

 

Avui, hem fet l’última cervesa en el bar del club amb el Galatea el Mala i el Uhambo. Estava molt animat, com és habitual el cap de setmana, però a més avui han fet una regata per majors de 60 anys…, categories de 60 a 70, de 70 a 80, i més de 80… :-) , ànims !!!

 

IMG_20160331_131624 (800x450)

IMG_20160331_153443_1 (800x450) IMG_20160401_213927_1 (800x450)

 

 

24.03.2016 Cape Town

 

Vam arribar a Mossel Bay juntament amb el Galatea a mig matí, per una vegada que arribem de dia, resulta que la marina estava plena i ens van dir de fondejar fora del port. :-( En realitat no està gens malament, és a prop de una platja neta amb un fons de sorra ben segur. Allà mateix fan cursos de vela per nens. I a l’altra banda del carrer es veuen magnifiques cases amb jardí. Però haver d’inflar el dingui per un parell de dies fa moooolta mandra… Així que vam mirar el part meteorològic i vam decidir sortir la mateixa nit, si no arribàvem a Cape Town teníem varies alternatives de refugi. No va ser necessari, no vam tenir gaire vent!!

 

2016.03.17 Arribant a Cape Town (38) (800x450)

2016.03.17 Cami de Cape Town 033 (800x532) 2016.03.17 Cami de Cape Town 043 (800x532)

 

 

De fet mai havíem fet tant motor com en aquestes últimes dos setmanes !!! Hem calculat des de Richards Bay fins a Cape Town hem fet al voltant de 100 hores de motor !! Per fer unes 850 milles!!! Un desastre!!!

 

2016.03.17 Cami de Cape Town 052 (800x505)

2016.03.17 Cami de Cape Town 071 (800x518) 2016.03.19 Cape Town (1) (800x532)

 

 

Vam passa el Cap de Agulles sense veure un borrall, amb la botzina a la ma per si de cas. En el de Bona Esperança es començava a esbandir una mica, però no vam veure la costa.

Però arribant al atlàntic la boira va escampar i vam veure la bonica costa de la península de Cape, amb moltes bandades d’ocells i lleons marins nedant endormiscats, i encara més inesperat per què no és pas l’època vam veure mitja dotzena de balenes!!!

 

2016.03.19 Cape Town (19) (800x532)

2016.03.19 Cape Town (21) (800x532) 2016.03.19 Cape Town (29) (800x600)

 

 

Cape Town és una gran ciutat, molt bonica, cuidada i moderna. S’estén entre el mar i la Table Mountain, el centre és una amalgama de moderns gratacels i edificis antics ben cuidats i restaurats.

Vam agafar el bus turístic, el mateix de Barcelona i vam fer tots el recorreguts, ( vermell, blau i groc), impossible fer-los tots a peu! Ara tenim una idea bastant general de la citat i rodalies. A la costa vam quedar bocabadats del luxe de les cases i l’animació dels bars i restaurants. Inclús en el petit port de pescadors de Haut Bay arrecerat darrera de la muntanya vam veure algun Ferrari!

 

2016.03.19 Cape Town (9) (800x532)

2016.03.20 Cape Town 002 (2) (800x532) 2016.03.20 Cape Town 020 (2) (800x532)

 

 

També vam pujar al Table Mountain amb el telefèric, una vista increïble i un vent i un fred insuportable, 8ºC, per la nostre vestimenta d’estiu !!!

 

El jardí botànic a la falda de la muntanya és preciós, és com un parc al que la gent ve a passar el dia i fer pícnic sobre la herba, ens va falta temps per veure’l bé així que hem decidit tornar hi, ho farem en diumenge que és el dia que fan concert a la tarda. Serà dia complert!

 

2016.03.20 Cape Town 031 (2) (800x532)

2016.03.20 Cape Town 044 (2) (800x532) 2016.03.20 Cape Town 047 (800x491)

 

Estem en el Royal Cape Yacht Club en mig del port comercial, està a mig camí del centre i la zona més industrial. És un club gran, de mes de 300 velers, amb escola de vela, i vaixells molt macos, alguns bastant canyeros! La majoria ben nets i cuidats. Hi ha un altre club més petit al bell mig del Waterfront, un desori de turistes! Pero més a prop de botigues i restaurants.

 

2016.03.20 Cape Town 059 (800x532)

2016.03.20 Cape Town 066 (800x532) 2016.03.20 Haut Bay

 

 

A més de fer el turista també anem preparant el Badoc per la travessa, hem comprat alguns recanvis i uns quants caps tirats de preu. A la Southern Ropes, venen els restos de caps a pes, preus increïbles!! Alguns dels nostres amics han canviat totes les drisses i escotes!! I l’altre cosa per aprofitar es fer les veles, una major com la nostre ve a costar al voltant de 1000 euros!! Llàstima, no hi som a temps, per què un nou gènova no ens vindria malament!!

 

2016.03.21 Cape Town_Table mountain (13) (800x532)

2016.03.21 Cape Town_Table mountain (19) (800x532) Cape Town_bus turistic

 

 

 

13.03.2016 Port Elizabeth

 

Pas a pas, anem guanyant terreny a la costa de Sud-àfrica, fem bastant motor però hi anem segurs, no ens arrisquem innecessàriament. Demà tenim intenció de fer un altre passet fins a Mossel Bay, només 180 milles. Ja tindrem temps de tirar milles i veles per passar l’atlàntic fins a Brasil, unes 3.700 milles passant per Sta. Helena i Ascensió. De totes maneres, en gaudim de fer parades i conèixer una mica més aquest complexe país que és Sud-àfrica.

 

2016.03.12 Algoa Bay YC_Port Elizabeth 165 (800x532)

2016.03.12 Port Elizabeth 006 (800x600)

2016.03.12 Port Elizabeth 009 (800x600)

 

Port Elizabeth ens ha sorprès molt gratament, aquí retrobem el concepte de ciutat europea, amb un centre històric important, amb un cert ambient urbanita, bars, cafès, restaurants, galeries i botigues.

Seguim l’itinerari del llibret que ens donen a la oficina de turisme “The Donkin Heritage Trail”i quedem molt contents de les explicacions i informació. El recorregut passa per bona part del grans edificis administratius de l’era colonial, ara perfectament nets i restaurats, i barris més carismàtics, reconvertits en zones d’esbarjo. La mateixa oficina de turisme està enclavada en el antic far, al costat de la piràmide Donkin, (hi ha una trista i bonica historia d’amor amagada aquí, que fa referència al nom de la ciutat, segur que ho trobeu al wiki…), en una gran zona de jardins, amb un enorme mosaic i escultures retallades de gent anant a votar encapçalades per la del Nelson Mandela. Conegudes frases d’ell retallades en xapes metàl·liques es poden llegir per tot el recorregut.

 

2016.03.12 Port Elizabeth 019 (800x600)

2016.03.12 Port Elizabeth 093 (800x532)

2016.03.12 Port Elizabeth 099 (800x532)

 

No obstant, la vida aquí circula més al voltant dels grans “malls”, és on a la gent li agrada anar a passejar!!

A més del recorregut urbà, que ens queda molt a prop de l’amarre (Algoa Bay Yacht Club), també vam recórrer un tros de costa des de Cap Recife cap al sud. Vam visitar l’hospital de pingüins i caminar per la platja pedregosa a la banda de l’aigua i amb una varietat increïble d’arbust i plantes per la banda de les dunes.

 

2016.03.12 Port Elizabeth 116 (800x532)

2016.03.11.Donkin Reserve

2016.03.12 Port Elizabeth 122 (800x532)

 

De tornada ens passegem amb el cotxe pels barris de les afores, per les construccions que veiem ens assembla que el nivell des habitatges és realment bo. No més quan ens allunyem cap el nord, tornem a trobar les pobres construccions dels més desafavorits que en quantitat vam veure al voltant de East London i que ens fa pensar que una part de l’apartheid encara no està superada…

 

2016.03.12 Port Elizabeth 137 (800x532)

2016.03.12 Port Elizabeth 149 (800x532)

2016.03.12 Port Elizabeth 160 (800x532)

 

 

08.03.2016 East London

 

Vam arribar divendres nit a East London, després de moltes hores de motor i poca vela, encara sort de la corrent de les Agulles, que ens va regalar algunes milles. En la foscor ens va costar trobar el pantalà del Buffalo River Yacht Club. Vam haver de tirar l’àncora i anar a investigar amb el dinghi!

 

2016.03.02 Durban oriental (24) (800x532) 2016.03.02 Durban oriental (7) (800x532) 2016.03.06 East London 021 (800x600)

 

East London no té gaire cosa a visitar, vam fer un volt per la platja i vam dinar molt bé al restaurant Grazia.

Vam llogar un Polo, (aire condicionat PQ24 CD, les trampelles no fan gens de soroll!!!) i vam anar a les Amathole Mountains, concretament al poble anomenat Hogsback.

 

2016.03.06 East London 023 (800x532) 2016.03.06 East London 029 (800x532) 2016.03.07 Hogsback 008 (532x800)

 

És un lloc per passar uns dies de vacances, amb petits hotels i restaurants campestres, galeries d’art i moltes activitats per fer. Sobre tot moltes caminades. El bosc és un reducte d’immensos arbres i falgueres, salts d’aigua i moltes flors. Hi han diversos camins per transitar encara que no sempre són fàcils de trobar.

Aquest bosc espès i humit i contraste amb els paisatges del trajecte d’anada i tornada a East London. Enormes extensions de pastures, i poblacions de casetes minis de format únic gaire bé sense arbres ni flors, just alguns arbust baixos al llindar de la carretera.

 

2016.03.07 Hogsback 009 (532x800)

2016.03.07 Hogsback 019 (800x532) 2016.03.07 Hogsback 025 (800x532)

 

Ara se’ns obre una petita finestra per arribar just fins a Port Elizabeth, sortirem de matinada. Esperem tenir una miqueta més de vent i no arribar de nit!!!

 

 

01.03.2016 Durban

 

Abans d’ahir varem sortir de Richards Bay, per fi! Ens fèiem il·lusions d’arribar fins a East London, però la previsió ens donava poc marge i no ens vam voler aventurar a que el vent del sud entrés abans d’arribar a destí. Ja vam tenir prou mal començament al sortir a mar obert des de el Zululand Yacht Club, no recordàvem una marejada tal!!!

Com cada any el Badoc ha tingut el seu regal de Reis, aquest li han portat unes noves plaques solars i la pintura del casc amb un adhesiu molt més gran que l’identifica molt millor. “New look”!!

 

2016.02.05 Richards Bay (10) (640x425)

2016.03.01 Durban 132 (640x425)

2016.03.01 Durban 125 (640x425)

 

Durban és una gran ciutat, la marina està ben bé al mig del centre, com si a casa nostra estiguéssim al Port Vell. Encare que no hem sortit del país, incomprensiblement hem de passar els tràmits d’immigració. Després d’esperar tot el matí i part de la tarda els funcionaris no van venir, (perquè no tenien cotxe) i els de la marina no ens van deixar anar perquè aquella hora (quan es fa fosc), ja ho consideraven perillós!

Quan aquest matí ens hem personat a les oficines d’immigració, ells no entenien per que hi anàvem…, i ens han dit que no calia fer res…, no hem insistit i ens hem anat a fer un tour per la ciutat.

A la oficina de turisme hem contractat un guia que ens ha fet anar a la carrera per tota la part colonial, començant per l’antiga estació de tren d’estil victorià, convertida en oficina de turisme.

A l’entrada predomina el bust de Gandhi, en aquesta estació va agafà el tren del qual va ser expulsat de males maneres a Pietermaritzburg. Les naus de manteniment dels trens d’estructures reblonades, han sigut reconvertides en un gran centre comercial i en fira de mostres.

Els edificis colonials d’estils flamencs i victorià que alberguen administracions i museus es barregen amb grans gratacels de bancs, hotels i grans companyies. El carrers són amples i hi han bastants zones verdes amb gespa, flors i grans arbres. Una gran font de mosaics multicolors és l’homenatge al la lluita contra el SIDA.

 

2016.03.01 Durban 061 (640x425) 2016.03.01 Durban 078 (640x425) 2016.03.01 Durban 084 (640x425)

 

Ens ha semblat interessant el Kwa Muhle Museum, conegut com el Museu del Apartheid, no és tan espectacular com el de Johannesburg, però també és molt aclaridor, el mateix edifici (Old Pass Office) ja és per si sol un trist testimoni. En ell els negres havien d’aconseguir el permís per treballar a Durban fent cues interminables, si no els consideraven vàlids per la feina, eren obligats a tornar al seus respectius pobles en el plaç màxim de tres dies, sense importar quan lluny hi fos, si no eren arrestats immediatament. Si obtenien el permís, no tenien dret a portar les seves famílies!

Al cap de poca estona de tornar al Badoc ha aparegut la policia per fer els papers!! No entenem res!! Però som obedients per si de cas!!!

 

2016.03.01 Durban 108 (640x425) 2016.03.01 Durban 047 (640x425) 2016.03.01 Durban 058 (640x425)

 

 

Demà volem anar a la zona oriental, passejar pels mercats d’espècies, i medicines tradicionals i després anar a dinar a la platja.

Demà passat, si es manté la finestra de vent del nord sortirem cap East London. Segurament no es prou llarga per arribar a Port Elisabeth. Veurem…

 

 

 

 

 

 

«Anterior»